VIDA I PAISATGE EN PERENXISA
Aquesta exposició, preparada pels membres de l'Associació per a la Conservació de la Serra Perenxisa (ACOSPER), com indica el seu títol, preten acostar el visitant a la riquesa natural i paisatgistica d'aquest espai que es troba situat entre la confluència dels termes de Torrent, Xiva i Godelleta.
Consta d'una sèrie de plafons i d'un audiovisual que ens acosten a aquest espai natural pròxim a nosaltres, i per als centres escolars i educatius que ens visiten hi ha disponible un QUADERN DIDÀCTIC que es pot sol·licitar a l'hora de concertar la visita i que ací mostrem en suport PDF:
(1'48 MB)
Geogràficament, el massís de la
serra Perenxisa s'estén de llevant a ponent entre els termes de Xiva i Torrent,
al límit de les comarques de la Foia de Bunyol i de l'Horta de València.
Perenxisa destaca amb gran nitidesa dins el paisatge, mostrant una cadena de
tossals de relleus arredonits i escassa altitud. L'altura principal de la serra
és el vèrtex geodèsic de segon ordre de Perenxisa (329 m). Des d'un punt de
vista geomorfològic, podríem considerar la serra Perenxisa com el final de la
serralada Ibèrica dins el conjunt de la península Ibèrica. La serra es fa
present com un fort relleu calcari, que destaca de forma pregona sobre els
materials d'origen sedimentari, tant terciaris com quaternaris, de la planura de
València. Va emergir a les acaballes de l'era secundària, al mesozoic, i
concretament al cretaci superior. Té per tant, aproximadament, una edat de 65
milions d'anys!
L'horitzó superficial del sòl de la serra és normalment granulós, i passa de
sobte a un altre horitzó integrat per materials meteoritzats per la roca mare.
El sòl de la serra és fonamentalment de reacció neutra, amb escassesa d'humus i
amb una capa fèrtil de poca fondària, cosa per la qual el perill de
desertització per al conjunt de la serra és bastant elevat.
La vegetació que es pot descobrir al llarg del sender PR.V-162 pels barrancs,
vessants i llomes de la serra, se centra en la presència d'espècies que
constitueixen un paisatge vegetal bastant uniforme tot l'any, conseqüència de la
manca d'humitat, explicable per l'aridesa del clima, càlid i sec. Es tracta
d'espècies perennifòlies que renoven les seues fulles gradualment al llarg de
tot l'any. Ressaltem la presència de diferents espècies d'arbres, arbustos i
mates, entre les quals destaquen la lleteresa, el raïm de pastor, el pi blanc,
les estepes, el romaní, el garrofer, el coscoll, la carrasca, l'argelaga, el
timó o la ginesta.
Respecte a la fauna, podem trobar-nos amb rèptils com la colobra, la sargantana
o el fardatxo. No serà tampoc impossible descobrir el vol del teuladí, el tudó,
la palput, el pit-roig, el tallarol mosquiter, el cuablanc o el capnegre.
Entre la vegetació, ens poden sorprendre de sobte i en qualsevol moment, mamífers com l'eriçó o el conill. Finalment, entre els animalets més menuts, delicats i imperceptibles, cal destacar invertebrats com les formigues, les abelles, diverses papallones, com la colias, la palometa de la col, la Zeriunthia, la Zygena, el Papilio Machaon, la libèl·lula o el saltamartí.
 |