DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS 2009
El Dia Internacional dels Museus, el 18 de maig, és una
celebració que té lloc anualment amb una divisa: “Els museus són un mitjà
d’intercanvi cultural important, d’enriquiment de les cultures, des de la
comprensió mútua, la cooperació, i la pau entre els pobles”. El Consell
Internacional dels Museus, l’ICOM, des de 1977, proposa cada any un tema a
partir del qual convida tots els museus, tenint en compte les tradicions i
singularitats de cada país, a organitzar diverses activitats amb motiu del
Dia Internacional dels Museus, amb l’objectiu d’apropar les institucions
museístiques i els professionals que hi treballen al públic en general, i de
sensibilitzar els ciutadans sobre la tasca i els reptes que tenen els museus
per esdevindre institucions al servei de la societat i el seu
desenvolupament.
El tema del 2009: "Museus i turisme"
Itinerari a peu pel paisatge dels horts de tarongers
Dins la línia encetada fa dos anys de donar a conèixer la diversitat paisatgística de la comarca, el Museu Comarcal de l’Horta Sud “Josep Ferrís March” se suma enguany a aquesta convocatòria proposant un itinerari a peu pel paisatge dels horts de tarongers entre Picanya i Catarroja. Mitjançant un recorregut de 4,5 km pel camí dels horts de Picanya arribarem al camí de Paiporta a Santa Anna on finalitzarem el recorregut a l'Hort de Santa Anna. Al llarg de l'itinerari tindrem l'oportunitat de visitar alguns horts amb els seus jardins d'una gran valua cultural i paisatgística.
L’hort està format per una extensió de vàries hectàrees de terra plantada de tarongers, el perímetre de la qual queda delimitada per una tanca, feta de bardissa vegetal, de maçoneria o de filferro. Una porta amb dos fulles de barrots de ferro que giren sobre dos pilastres de maçoneria o rajola emmarquen l’entrada principal, atorgant-li una certa monumentalitat. Tot seguit un camí en forma de passeig acompanyat de nombroses espècies ornamentals finalitza en la façana de la casa, precedida per un ampli espai obert. La casa d’hort normalment, en els models més antics, tenia la planta baixa destinada als hortolans i la planta alta estava ocupada per l’habitatge dels propietaris, que utilitzaven com a segona residència. Els models més evolucionats de finals del segle XIX i primeries del XX ja separen ambdues residències en edificis diferents, destinant l’edifici més ornamentat i luxós als propietaris i el més modest als hortolans. Dins l’explotació, prop de la casa, hi ha el pou amb la casa de màquines per a bombejar l’aigua del subsòl i la basa on s’acumula el cabal abans de ser distribuït pels diferents bancals.
El paisatge dels horts de tarongers naix amb la introducció d'aquest cultiu dins el triangle situat entre Picanya, Albal i Catarroja a partir de 1880. Aquest procés transformador està encapçalat per la burgesia ciutadana que inverteix en un cultiu aleshores molt rendible econòmicament, i alhora aprofita les seues finques rústiques per a construir les seues segones residències dotades de torres miramar per a contemplar el paisatge, jardins, passejos, etc. Per tant els horts combinen d'una manera excepcional la rendibilitat econòmica de les explotacions amb la seua qualitat estètica i paisatgística. Al llarg del recorregut podrem entrar a alguns d'aquests horts, que habitualment estan tancats en ser de propietat privada.
DISSABTE DIA 23 DE MAIG, 10 HORES.
El punt de trobada serà el cementeri de Picanya. Abans d'eixir deixarem els cotxes necessaris al final de la marxa per a poder tornar després tots els conductors a per la resta de participants. Podrem visitar alguns dels horts que ens trobem al llarg del recorregut. L'hora prevista per a finalitzar l'activitat és a les 13 hores. El grau de dificultat és baix.
Tot i que la
participació en l'activitat és llíure i gratuita, convé inscriure's
telefonant al museu o per e-mail, amb la finalitat de tindre una previsió
del nombre de participants.
“La frondosidad lozana de estas arboledas alegra la vista y explaya el ánimo en todas las estaciones del año. Cuando brota el azahar en los días tibios y luminosos de Mayo, respírase en ellas un deleite embriagador, y cuando, al llegar el invierno, el oro y el carmín tiñen las naranjas de vivísimo matiz, parece que renazca en los huertos la fragancia de la primavera y el fuego del verano.” (Teodoro Llorente, 1887-89, 608).
"Forman aquí verdaderos bosques, en los que el dorado fruto parece globos de luz y fuego, que resplandecen en la obscuridad de su espesísimo ramaje. Unas veces fingen arcos de triunfo y túneles, más frescos y lozanos que si fueran de mirto y laurel; otras veces apartan los naranjos sus copas redondeadas, y dejan ver prolongados valles, agrestes cañadas o lejanas llanuras de eterno verdor, donde, sobre aquella alfombra de vegetación exhuberante, surgen gallardísimos, cortando el horizonte, los mástiles aéreos y los ondulantes penachos de las palmeras, o alguna blanquísima alquería, o algun caprichoso casino." (Teodoro Llorente, 1887-89, 635)
EL XOCOLATE
RECORDS D'UNA HISTÒRIA ENTRANYABLE
Sala Faitanar
Del 14 de novembre de 2008 al 30 de maig de 2009
Menjar xocolate és una autèntica font de plaer per a les persones de totes les edats. Cadascun de nosaltres hem tingut una relació particular amb el xocolate que es remonta als records més llunyans de la nostra infantessa. Però ens hem plantejat alguna vegada com s’elabora este producte tan familiar per a nosaltres?, quina composició té?, perquè els seu consum ens produeix plaer?, de quants tipus hi ha?, quina vinculació ha tingut amb els pobles de l’Horta Sud?
El xocolate, producte elaborat procedent del cacau, va arribar a Europa a ran del descobriment d’Amèrica per Cristòfor Colón. El seu consum va ser escàs, ja que tant sols estava a l’abast de les classes privilegiades. A partir de la segona meitat del segle XIX començà a popularitzar-se gràcies a l’abaratiment del cacau per causa de la millora dels transports marítims i la mecanització d’algunes fases del procés de producció.
A finals del segle XIX hi havia fàbriques de xocolate repartides per moltes localitats de l’Horta Sud: Alaquàs, Albal, Benetússer, Catarroja, Manises, Mislata, Xirivella i Torrent. Però des de les primeries del segle XX pràcticament tota la producció es va concentrar a Torrent, anant a poc a poc desapareixent de moltes de les poblacions. A finals de la dècada dels seixanta va finalitzar l’època daurada del sector. Moltes fàbriques van anar tancant progressivament per no poder fer front a la competència de les grans firmes multinacionals que dominen la producció i el comerç mundial.
La fabricació de xocolate era una activitat familiar que es realitzava a les mateixes vivendes en les dependències situades al voltant del corral que s’havien adaptat com a obradors. El procés de preparació passa per diferents fases. La primera és l’obtenció de la pasta de cacau. Amb la torradora es torra l’ametla del cacau, ajudant d’aquesta manera a potenciar totes les qualitats aromàtiques i de sabor de la matèria primera. Tot seguit l’ametla del cacau es descorfa amb la descorfadora i és molta amb un molí de grans moles de pedra per a obtindre la pasta de cacau amb una textura suau.
La següent fase és el premsat, mitjançant el qual se separen els dos components bàsics de la pasta de cacau: la mantega i el licor de cacau. I per últim, per a obtindre el xocolate, es barreja en diferents proporcions mantega i licor, a la qual s’afegeix sucre en pols i diversos aromes, com ara la vainilla. Esta pasta se sotmet a un procés de conxat amb una màquina anomenada conxa, que consisteix en remoure el xocolate amb la finalitat d’obtenir una emulsió perfecta. Una vegada obtinguda la mescla, s’emmotlla la pasta en calent i es desemmotlla quan es gela dins la càmera frigorífica. El procés finalitza amb l’embolic de la pastilla amb paper de plata i la coberta impresa, de les quals el Museu Comarcal de l’Horta Sud “Josep Ferrís March” conserva una interessant col·lecció de marques.
Per als grups escolars s'ha organitzat un taller de xocolate, on els xiquets i xiquetes poden degustar els diferents tipus de xocolate, tot depenent de la seua composició, així com fer un botllet tradicional a ma.
 |